Cada primavera, en terres del Segrià, la natura ens regala un espectacle de color rosa. Fileres i fileres de presseguers, ben arrenglerats, desperten delerosos d’oferir-nos, més endavant, els seus fruits.
Un allau de gent disfressada de turista, càmera al coll, observa amb la boca oberta aquesta exhibició de color.
Aquest dimecres nosaltres hi erem. Una vintena de caminaires hi hem deixat la nostra petja. De bon mati la boira ho cobria tot amb un vel de melancolia però cap a migdia ja va sortir el sol. L’Antonio, pagès i aficionat a la muntanya, ens va fer de guia i ens va explicar fil per randa els ets i uts d’una feina complexa i, de vegades, menystinguda.
Després del fantàstic passeig pels camps d’Aitona, varem anar a dinar a Soses i uns quants ens vam animar a tastar els cargols a la gormanda (enfarinats i amb un punt picant). Va estar una bona jornada amb una barreja de senderisme i descoberta d’unes terres massa sovint ignorades.
18 caminaires i dues gossetes.
10km, sense desnivell destacable.
Salut, muntanya i cultura.
