Primer de tot un aclariment de la toponímia. Podem trobar ressenyes amb els noms de Joclar, i Juclar, però darrerament ha passar a anomenar-se oficialment Juclà i és aquest el nom que deixo.
Aquesta és una sortida que he fet vàries vegades i que per la seva bellesa volia compartir amb els companys del GMA.
L’itinerari és circular i un xic exigent per la longitud i el desnivell, però com que l’hem fet en dos dies, ha estat més descansat. Segueix els rius de Juclà i Manegor, i es passa per un total de vuit estanys amb diferents salts i gorgs destacables.
El paisatge és d’alta muntanya amb rocam principalment de gneis i valls d’origen glacial i les conseqüents marques d’erosió: blocs, roques i dics morrènics que tanquen els estanys.
En el nostre cas, per les dates escollides, la pujada des de la Vall d’Incles al refugi de Juclà és una meravella, doncs la floració, immensament variada en tipus i colors, ha esclatat en tot el seu esplendor. En aquestes condicions, només aquest tram ja mereix una caminada.
Sortim d’Argentona el dia 25-06-2022 al migdia, i en 3 hores ens plantem a la Vall d’Incles. A ¼ de 6 comencem a caminar des del Pont de la Baladosa seguint el curs del Riu Juclà. Tal com he dit anteriorment, la pujada és com passejar per un jardí natural d’una gran bellesa. Ens cauen quatre gotes, però no passa d’aquí.
La pujada més exigent acaba a la Pleta de Juclà, on trobem un monòlit en record de les víctimes de l’accident d’helicòpter esdevingut el 2011 en aquest indret. Des d’aquí, vista espectacular de la Vall d’Incles.
Només ens queden uns 15 minuts i poc desnivell per assolir el refugi. Mentre hi arribem, veiem que ens hi esperen en Josep i en Rossend que han aprofitat el matí per travessar el nou pont tibetà de Canillo, i han pujat una mica abans. Son les 7 i cinc minuts de la tarda.
Temps just per deixar la motxilla a la llitera assignada i cap a sopar. Es posa a ploure amb intensitat i les boires tapen els cims que ens envolten. No sé la temperatura, però a fora cal sortir ben abrigat. Contrast extrem amb la calor que poques hores abans havíem deixat a Argentona. Encarreguem l’esmorzar per les 7.00. Nit tranquil·la.
L’endemà ens llevem amb un dia espectacular i una bona temperatura. Totes les boires s’han esvaït. A les 8.00 estem a punt i ens posem a caminar cap el coll de Juclà, el punt més alt del nostre recorregut a 2.440m. Per sobre nostre ens vigila el Pic d’Escobes. Hi trobem un vent que molesta lleugerament, i que no ens deixarà en tot el dia. Gaudim de les esplèndides vistes i fem les fotografies de rigor.
Comencem la baixada cap a la part francesa del recorregut on ens esperen l’Estany Negre de Juclà i després d’una forta baixada per pedregam, l’Estanyol. Des d’aquí podem gaudir de la imponent caiguda d’aigua entre els dos llacs, i el també imponent pic de Rulhe.
Seguim, ara per camí més planer, fins a trobar el trencall que es separa del camí al refugi de Rulhe, que tenim a prop. Anem donant la volta a la base del Pic Negre de Juclà i en lleugera pujada i poca estona assolim els estanys de Fontargent. Parada, quatre fotografies i un petit descans.
Ja només ens queden uns 100m de desnivell per assolir el Port d’Incles o Fontargent, on ens espera una bona ventada. Tornem a entrar a Andorra i ja és tot baixada. Decidim buscar un racó on poder dinar. El vent que continua bufant amb força ens fa caminar un bon tros fins que trobem un lloc arrecerat on fem un mos abans del darrer tram fins el Pont de la Baladosa on arribem cap a les 3 de la tarda.
Després de refer-nos en el bar que hi ha al costat de l’aparcament, pugem als cotxes i tornem cap a Argentona, on arribem a 2/4 de 8.
Hem gaudit d’aquesta sortida l’Agustí, la Carmen, l’Emili, l’Elvira, en Josep, en Rossend, la Susi, i en Xavier.
Escrit per Emili Penya
